Quió. Les aparences enganyen?

(Tres amigues, la Sònia, la Marta i la Paula, es troben en una sala fent estiraments per a començar la classe de dansa clàssica)

Control: So d’una porta

Control: Música de ballet i sons de dansa

- Sònia: Hola Marta!
- Marta: Ei noies! Com va?
- Paula: Molt bé! Fa molt que has arribat?
- Marta: Sí, fa una estona! Per cert...us he d’explicar una cosa que quedareu parades!

Control: para la música de cop

- Marta: La Maria m’ha dit que ha vingut un noi nou a la companyia!
- Sònia: Vinga, va! De debò? No deien que no n’havien trobat cap més després d’en Max?
- Marta: Doncs prou que n’han trobat un i es diu Mario.
- Paula: I quan comença?
- Marta: Avui!
- Sònia: Avui? No m’ho puc creure, em sembla que estic una mica nerviosa. A més, això és el que necessitava, ja fa sis mesos que ho vaig deixar amb el Jordi i encara no...
- Paula: (indignada) Es pot saber en què penses tia? Vinga, sembla mentida que a aquestes alçades no sàpigues com va la cosa. (La seva veu es va allunyant)
- Sònia: Què passa?
- Paula: Si balla ballet es gay segur!

Control: Se sent música de ballet

- Marta: (Parlant a la Paula) Tia, Paula, això es un estereotip erroni. (Parlant a la Sònia) Jo l’any passat em vaig enrotllar amb un noi que portava deu anys ballant ballet i et puc assegurar que tenia poc de gay. (somriures)
- Paula: Si? No t’ho vaig voler dir, però que sàpigues que et va deixar perquè va començar a sortir amb un amic meu que es diu Xavier...
- Sònia: Potser no esteu parlant del mateix amic, no?
- Paula: Però si vam compartir pis durant dos anys i li vaig presentar jo a la Marta.
- Marta: (enfadada) Es pot saber per què no m’havies dit res en tot aquest temps? I jo pensant que m’havia deixat per una altra, una noia, és clar. (indiferent) Bé, és igual, aquest és un cas molt particular, però hi ha molts nois que ballen ballet i no tots són gays. Això segur, vaja.
- Sònia: Jo penso el mateix, sincerament, no crec que hi hagi cap estudi que demostri científicament una relació directa entre ser ballarí de clàssic i tenir una tendència homosexual.
- Paula: Ei, no et posis així, no és una cosa que m’inventi jo! Però no et preocupis que hi ha molt més tius amb qui lligar i la cosa és més fàcil quan no són de la companyia, creu-me.
- Marta: Ahh! tu sempre tan llesta! Doncs vols que et digui una cosa? Jo admiro tots els ballarins que passen de tots aquests comentaris sexistes i es dediquen al que els agrada sense avergonyir-se’n.
- Paula: (sarcàstica) Sí, és clar! Oi tant que es dediquen al que els agrada... i a fons!
- Sònia: Jo estic d’acord amb tu, Marta. Però el Mario aquest...no et deu fer pas gracia no..? vull dir, encara estàs amb el... com es deia, amb l’Ori?
- Paula: Tranquil•la, Sònia... el Mario és tot per a tu. (Somriure)
- Marta: Ei, ve algú!

Control: Silenci, i se sent algú que camina

- Sònia: No deu ser ell no?
- Paula: Déu Meu! Impossible!
- Marta: (exaltada) Si és ell m’oblido de l’Ori.
- Sònia: No dèieu que era tot per a mi? L’heu vist bé, no? Què, Paula?... gay, no?
- Paula: (amb desaire) Ahh! Segur, ja et dic! A més els tius bons o són gays o estan casats i aquest no té pinta de casat, vaja.
- Marta: Encara no ho està, però t’asseguro que aquest deu ser del grup dels casats, perquè gay ho dubto. Si és un tiarru de cap a peus, i bufó, eh? ben morenet i alt.
- Sònia: Mare meva! Vosaltres vinga a criticar, criticar i criticar i després mira. Doncs apa, ara vinc! Vaig a preparar el terreny!

Control: So d’una porta que es tanca