Quan un home treu a ballar una dona a un ball de parella com ara un tango, un vals, un pasdoble o un txa-txa-txa, les regles que regeixen els balls de saló ens marquen que és l’home qui dirigeix el ball; tu, dona, deixa’t portar! El què a primer cop d’ull pot semblar un acte de cavalleria, en el qual l’home pren la direcció de la dansa per tal que la dona pugui gaudir-la, en el fons es pot interpretar com a mostra de superioritat.
Segons la normativa que regula els balls de saló, les dones no podem decidir per on volem ballar, la cama que volem aixecar o les voltes que volem donar. Quan un home ens treu a ballar hem de seguir-lo, acatar els seus gustos i decisions i sotmetre’ns a la seva voluntat. En realitat, però, quan observem la gent del carrer ballar en parella sovint acaben sent les dones les que guien la dansa, les que tenen un paper més dominant i destacat, tot i que no reconegut.
Amb tot això, arribem a la conclusió que el fet que l’home hagi de ser qui guia la dona té un origen clarament autoritari i que mostra certa prepotència vers la figura de la dona, potser perquè és un element cultural que té un llarg llegat però, sigui o no així, la desigualtat hi és. Així doncs, ara que la societat sembla que vol començar a sensibilitzar-se en matèria de gèneres per tal de trobar la igualtat entre homes i dones, és un bon moment per a atorgar als balls de saló la igualtat i la “democràcia” que els pertoca; eliminant ja els vells tòpics discriminadors de gènere per tal que, tant l’home com la dona puguin compartir la direcció del ball.
Segons la normativa que regula els balls de saló, les dones no podem decidir per on volem ballar, la cama que volem aixecar o les voltes que volem donar. Quan un home ens treu a ballar hem de seguir-lo, acatar els seus gustos i decisions i sotmetre’ns a la seva voluntat. En realitat, però, quan observem la gent del carrer ballar en parella sovint acaben sent les dones les que guien la dansa, les que tenen un paper més dominant i destacat, tot i que no reconegut.
Amb tot això, arribem a la conclusió que el fet que l’home hagi de ser qui guia la dona té un origen clarament autoritari i que mostra certa prepotència vers la figura de la dona, potser perquè és un element cultural que té un llarg llegat però, sigui o no així, la desigualtat hi és. Així doncs, ara que la societat sembla que vol començar a sensibilitzar-se en matèria de gèneres per tal de trobar la igualtat entre homes i dones, és un bon moment per a atorgar als balls de saló la igualtat i la “democràcia” que els pertoca; eliminant ja els vells tòpics discriminadors de gènere per tal que, tant l’home com la dona puguin compartir la direcció del ball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada